Vaig néixer a Artés (Bages) el gener del 1979, tot i que en l'actualitat visc a cavall entre Artés i Barcelona, on treballo i estudio. A nivell estrictament acadèmic, sóc llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i estudiant d'Informàtica de Sistemes a la Universitat Oberta de Catalunya. Professionalment em dedico bàsicament a la programació informàtica, tot i que també sóc autor i consultor d'assignatures relacionades amb tecnologies de programari lliure al Màster internacional en Software lliure de la UOC. També he fet diferents assignatures al Postgrau en Programari Lliure de la UPC. Actualment treballo d'Enginyer de Programari a Infojobs International. I en aquesta foto tinc una certa retirada a Tolstoi.
De la meva petita contribució social a favor de la llengua catalana en la societat de la informació i el coneixement, destaca la col·laboració amb Softcatalà, una organització sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies, on exerceixo el càrrec honorífic de "Cap d'Enginyeria" (o "Enginyer en Cap", tal i com m'agrada a mi). També sóc membre d'OpenOffice.org. Actualment, entre altres projectes, sóc el màxim responsable de la traducció, enginyeria i control de qualitat de la versió catalana de la suite ofimàtica de programari lliure OpenOffice.org en les seves versions en català i occità. També he participat en altres projectes com GNOME, GIMP, Abiword, XnView, etc.
La feina feta per Softcatalà al llarg dels últims
anys, ha merescut el Premi
Nacional d'Internet 2004, pel compromís de l'organització
amb la llengua catalana, en l'àmbit de la informàtica,
les noves tecnologies i internet.
Si voleu, també podeu accedir al meu bloc personal.
Aquí podeu trobar la llista de les pel·lícules que he vist al llarg de tot el 2004.
En aquesta secció es poden trobar articles o documentació, bàsicament sobre informàtica, que es pot consultar lliurement des d'Internet:
Barea, J. ; Corrius, J. ; Fernández Quijada, D. ; Haguirán, J. ; Sànchez, J. ; Santacana, A. (2001): "L'audiovisual porno espanyol" , en Treballs de Comunicació, 16 , Barcelona : Societat Catalana de Comunicació , p. 51-74 (enllaç)
El material de l'assignatura "Utilitats i eines" del Máster de Software Lliure de la UOC, licenciat sota la GNU Free Documentation License (GFDL), versió 1.2, que garanteix la llibertat de còpia, redistribució i modificació d'aquests continguts. (enllaç)
Ja fa un any es va presentar el portal cat365, l'estendard de la de l'administració electrònica catalana. Es tracta d'un gran projecte (sobretot pel què fa al seu pressupost) que ha estat reconegut com un dels cinc millors projectes europeus de govern electrònic i que, tot sigui dit, considerem del tot necessari de cara als nous reptes que ens planteja aquest segle que acabem d'estrenar.
Això sí, per fer aquesta afirmació hem de fer un esforç per deixar de banda el fet que, des del principi, el portal s'ha utilitzat sense cap mena de vergonya com a arma electoral buscant sempre benefici immediat (el què en clau política podem anomenar "sortir a la foto") sense tenir en compte les conseqüències negatives que es puguin derivar d'aquest fet a mig o llarg termini. En aquest aspecte s'han mostrat totalment coherents amb la política de noves tecnologies que han dut a terme al llarg dels últims anys.
La política que s'està duent a terme des del govern (recordeu: buscant sempre el benefici immediat) sembla orientada exclusivament a convertir els catalans en grans consumidors de les noves tecnologies, de la mateixa manera que Catalunya ha renunciat a tenir una indústria cinematogràfica pròpia per dedicar-se a consumir el productes (o més aviat subproductes) culturals que ens venen principalment dels Estats Units. És evident que ser consumidors de noves tecnologies no és dolent, però estem segurs que volem que passi el mateix que ha passat amb el cinema?
Demanar el doblatge de les pel·lícules al català no és tampoc dolent, al contrari, és un dret que tenim, i que hem d'exigir com a comunitat lingüística, però quan demanem el doblatge no estem anant al fons del problema, sinó que estem simplement arreglant les seves conseqüències. Si no tenim cinema en català és perquè no tenim una indústria cinematogràfica pròpia a Catalunya.
Catalunya serà una potència important en el món de les noves tecnologies utilitzant programari lliure o no serà. Aquest és el mateix cas que el cinema. Seria un error molt greu, i estúpid, intentar competir amb Hollywood utilitzant les seves pròpies armes. No podem competir fent el mateix que ells, grans produccions molt cares i plenes d'efectes especials, perquè sempre ens passaran la mà per la cara. Per posar un exemple contundent: no podem fer un 'Titànic' a Catalunya i esperar que pugui competir amb un 'Titànic' fet a Hollywood. En aquest cas sempre tindrem les de perdre. Que no puguem fer un 'Titànic', però, no vol dir que ens hagem de donar per vençuts, simplement hem de buscar alternatives. Si no podem fer 'Titànic' fem 'Cinema Paradiso' buscant d'aquesta manera el prestigi i el benefici a llarg termini. De la mateixa manera que no podem fer un 'Titànic' tampoc podem fer un 'Windows'. Catalunya no pot competir amb els Estats Units amb el programari propietari, però si encara hi som a temps, podrem competir de tu a tu amb qualsevol país a través del programari lliure.
I en última instància, en el cas català, el programari lliure significa confiar en el país. Quan el nostre govern ofereix el seu gran projecte informàtic, sense concurs públic, a una empresa alemanya i a una altra dels Estats Units ens està dient que no té confiança en la seva gent. Tenim exemples de projectes fet per la gent d'aquí que han funcionat i que s'estan exportant arreu del món (el cas del campus de la UOC és un dels més evidents) però es clar, si la nostra prioritat és el benefici immediat, sempre vesteix més fer-se una foto amb el Bill Gates que no pas amb un anònim enginyer informàtic de Manresa.
Sé que les comparacions sempre són odioses, però n'hi ha una de molt evident per aquest cas que ens toca. La Generalitat ha llogat una casa a una multinacional dels Estats Units, per la qual haurà de pagar una forta hipoteca durant molts anys i, el què és pitjor, mai no serà seva, sinó que sempre viurà de lloguer, en comptes de fer-la construir per una empresa d'aquí, per molts menys diners, i tenir-la en propietat des del primer dia. Una pregunta que encara no ha contestat cap responsable del Govern català és quants diners es gasten, o s'han gastant, amb productes de la casa Microsoft i si creuen que amb aquests diners que s'han gastat podien fer haver fet un projecte propi d'administració electrònica amb tecnologia feta al país.
Per últim m'agradaria deixar molt clara una cosa. El
programari lliure acabarà triomfant. I si som llestos i per
una vegada deixem de buscar el benefici immediat a favor el benefici
a llarg termini, apostarem decididament per ell. Per tal de ser
competitius en les noves tecnologies de la informació i del
coneixement necessitem moltes coses, la primera de totes i la més
important, una correcta formació en aquest camp, però
també la confiança dels nostres dirigents. I la
confiança no és
demostra només amb bones
paraules, sinó amb fets.
Aquest document és (c) 2003 Jesús Corrius i Llavina. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota.
Al llarg dels últims anys el programari de Microsoft s'ha fet amo i senyor de l'entorn de treball de la majoria d'usuaris informàtics del món. Aquest és el fruit d'una estratègia comercial de dubtosa legalitat que va arribar a aconseguir que els usuaris canviessin un excel·lent processador de textos anomenat WordPerfect per un altre molt inferior conegut amb el nom de Microsoft Word que, en molt poc temps, arribaria a convertir-se en un autèntic estàndard per a l'intercanvi de documents. Aquesta situació de monopoli de fet ens obliga a adaptar-nos a totes les directrius d'aquesta companyia que, entre altres coses, s'ha mostrat molt poc sensible amb la nostra llengua.
Enfront d'aquesta situació, el moviment del programari lliure, iniciat a principis dels anys 80 per la Free Software Foundation, té l'any 1998 un dels seus episodis més importants quan l'empresa californiana Netscape Corporation decideix alliberar el codi font del seu conegut navegador web. Aquest esdeveniment representa una autèntica pedra de toc per a la indústria del programari, i una de les conseqüències més sonades d'aquest esdeveniment va ser l'anunci, per part de Sun Microsystems, de la publicació del codi font de l'StarOffice.
L'StarOffice és un paquet ofimàtic multiplataforma creat per l'empresa alemanya StarDivision pensat per competir amb l'omnipresent Microsoft Office, i que Sun Microsystems havia adquirit l'estiu del 1999. Després de treure una primera versió del producte el juny del 2000 amb el nom d'StarOffice 5.2, es va crear la pàgina web del projecte OpenOffice.org, a partir de la qual una comunitat d'usuaris i programadors haurien de treballar en les properes versions del producte utilitzant les més de 7 milions de línies de codi que Sun posava a la seva disposició. El maig del 2002 s'anuncia la versió 1.0 de l'OpenOffice, la primera versió estable després de més d'un any i mig de feina.
L'OpenOffice, igual que el Microsoft Office, és un paquet integrat d'aplicacions ofimàtiques. Inclou un processador de text, full de càlcul, eines de dibuix, creació de presentacions, gràfiques i edició de fórmules matemàtiques. Tots aquests components estan integrats dins d'una mateixa interfície d'usuari, d'aquesta manera un cop t'has familiaritzat amb una aplicació és molt fàcil utilitzar les altres que ofereix el paquet. A més, aquesta integració permet copiar les dades d'una aplicació a una altra de manera senzilla, per exemple posar un full de càlcul dins d'un document de text. A més a més, és molt important destacar la facilitat que té l'OpenOffice per interactuar amb altres paquets ofimàtics com és el Microsoft Office i altres aplicacions ofimàtiques en general. L'OpenOffice és capaç de llegir i desar els documents en els formats Word, Excel i PowerPoint, dBase, Lotus 1-2-3 i els formats oberts HTML i RTF, d'aquesta manera no tindrem cap problema per compartir la feina que hem creat amb aquesta aplicació.
L'equip de Softcatalà ha estat treballant intensament durant aquests últims mesos per tenir una versió en català d'aquest programa, gràcies a l'acord de col·laboració a què es va arribar amb Sun Microsystems. La versió definitiva conté una eina de correcció ortogràfica creada especialment per a aquest producte que inclou la majoria de variants dialectals de la llengua i diccionari castellà, anglès i francès en el mateix paquet, així com algunes adaptacions especials per als usuaris catalanoparlants que no inclou el producte original. És important remarcar que durant la fase de proves del producte hem tingut molt en compte les opinions i els comentaris dels usuaris sobre el producte. Per esmentar-ne un exemple, hem introduït la possibilitat d'escollir el símbol que volem usar per tal de representar un valor decimal, una opció que no existeix en el programa original per tal de satisfer les necessitats concretes d'alguns usuaris.
Si bé l'OpenOffice és la gran aplicació ofimàtica que podem trobar en català, podem trobar altres programes, molt més lleugers, que permeten realitzar tasques específiques. Aquest és el cas del processador de textos Abiword que també està disponible en català i que posa a disposició de l'usuari totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. que tenen la majoria de processadors de textos més importants. D'aquest programa podem destacar que és capaç de llegir i desar documents en format Microsoft Word i HTML i que porta incorporat correctors ortogràfics en català, castellà, anglès i francès.
Aquest document és (c) 2002 Jesús Corrius i Llavina. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota.
L'OpenOffice és la versió de programari lliure (sota la llicència LGPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. Es tracta d'un producte molt complet que conté, de forma integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fòrmules, i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre d'altres, els formats de Microsoft Office).
http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm
En el cas poc probable que algú em vulgui donar les gràcies per la meva feina, especialment en referència a les tasques de voluntariat, poso a la seva disposició la meva "Llista de Desitjos" d'Amazon que conté alguns articles que m'agradaria comprar, però que encara no m'he decidit a fer-ho.
Us podeu posar en contacte amb mi a través de la meva adreça electrònica.
Lloc web de Softcatalà: http://www.softcatala.org
Lloc web d'OpenOffice.org: http://ca.openoffice.org
Màster internacional en Software lliure de la UOC: http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/index.html
Vaca.mu: http://www.vaca.mu
